Sal a les pestanyes

El dia que l’Ona va fer 6 anys li van regalar el millor regal que mai li havien fet; va heradar la taula vella, gran, gruixuda i groguenca de surf del seu pare. La mateixa amb que van començar a surfejar els seus germans.
Abraçada a la taula, aquella nit no va poguer dormir gairebé. Pel matí, neguitosa va fer baixar a tota la familia a la platja.
Abans d’entrar t’has de posar el neopré que l’aigua encara és freda i has d’encerar amb força la taula per no relliscar. I recorda, rema fort sempre per entrar i per agafar l’onada.
De seguida va entrar per primer cop a l’aigua arrestrant la taula, un calfred li va recorrer tot el cos. Estava surant amb la taula alhora que intentava mantenir l’equilibri.
Durant molta estona va estar remant i remant. Es va emocionar quan per fi es va posar de peu a la taula encara que només fos un segon.
El surf ja l’havia enganxat; la seva taula era com una joia i durant el dia només pensava amb les onades.
Cada tarda després de l’escola baixava a la platja amb els seus germans i així cada dia anava millorant més; és passava hores i hores al aigua i en sortia sempre amb un somriure d’orella a orella i molta sal a les pestanyes.
Un dia el germà gran de l’Ona la va animar a entrar més lluny, amb ells, on trencaven les millors onades. Ella nerviosa però alhora amb molta emoció va seguir-los. Les onades allà semblaven més grans, les més grosses que havia vist desde l’aigua.
De lluny s’acostava una serie, el germà la va fer girar i va donar-li una empenta perquè agafés embransida, ella va remar i de cop es va veure empesa per l’onada. Es va posar de peu, l’adrenalina li va recorrer el cos, dos segons i cloc. Va clavar la taula i va caure de cara a l’onada. Va revolcar-se per sota l’aigua, donat voltes entre l’espuma.
Quan per fi va poguer respirar, la taula s’havia partit!
Les llàgrimes li queien i es barreaven amb la sal de les galtes. Estava molt trista, no es treia la imatge de la taula trencada del cap. Es pasava les tardes a casa sense saber que fer.
Fins que un dia al tornar d’escola va veure un paquet a sobre el seu llit. El va obrir correns.
Era una taula de surf! Nova, per ella!
La va agafar i va correr a la platja, per fi ja era dins de nou agafant onades novament amb la seva taula!

Anna Araus Serret

 Portada i contraportada

Guardes-Guardas

Àlbum il·lustrat realitzat al seminari de Gusti durant el postgrau en il·lustració infanitl i juvenil a Eina.

Álbum ilustrado realizado en el seminario de Gusti durante el postgrado de ilustració Infantil y Juvenil en Eina.